Les descripcions de les ofertes d’ ocupació solen contenir un llenguatge esmenat en funció del gènere en relació amb les característiques dels candidats desitjats. Conscientment o inconscientment, la redacció adoptada pels reclutadors sol estar contaminada amb termes que s’associen culturalment amb el gènere masculí o femení i condueixen a un biaix d’autoselecció per part dels possibles candidats. L’ opinió pública és conscient des de fa molts anys dels problemes als quals s’ enfronten les dones en relació amb l’ ocupabilitat i l’ accés a les oportunitats d’ ocupació. Tot i així, la qüestió del biaix de gènere en les descripcions dels llocs de treball continua sent un problema. Tant en la ment dels reclutadors com en la dels candidats, l’associació d’un determinat gènere a algunes professions continua sent molt comú, la qual cosa limita l’atractiu inicial d’algunes oportunitats per a molts. A més, aquests reptes són bidireccionals en el sentit que s’imposen tant als futurs candidats com als ocupadors i/o responsables de RRHH. De vegades, simplement la forma en què es presenta un anunci d’ un lloc vacant pot, involuntàriament, fer que es presentin més persones del sexe masculí malgrat les qualificacions requerides.